LA DONA PANTIGANA
Per la festa major de la Guàrdia d’Ares, un any es presentà al ball de nit una mossa preciosa que ningú del poble coneixia. Els va estranyar molt perquè no hi era al ball de tarda i tampoc no havia sopat a cap casa del poble. La forastera esperava que algun xicot la tragués a ballar, però els fadrins del poble no gosaven d’atansar-se-li de tan distingida i elegant com la trobaven, pensaven que no era per a ells. Però és clar, tampoc podien fer-li el lleig que ningú la tragués a ballar, perquè això de ben segur li semblaria ofensiu. Finalment van convèncer l’hereu de cal Múrcio perquè fos ell qui prengués la iniciativa i la noia va acceptar complaguda. La qüestió és que es van avenir molt ballant i en van fer uns quants. Al cap d’una estona la noia va dir que havia d’anar cap a Tragó on vivia, ja que hi tenia una bona caminada. –M’estàs prenent el pèl?, si fa molts anys que no hi viu ningú a Tragó!
Però la noia va insistir i van marxar de la plaça, mentre la gent els mirava de reüll. Quan feia una estona que caminaven, es van aturar per descansar i sense ni proposar-s’ho es van fondre en un petó passional. Al mig del bes, el xicot va notar com una queixalada li esquinçava el llavi i en obrir els ulls va veure esfereït com la seva eixerida balladora s’havia convertit en una horrible pantigana i començava a arrossegar-lo per sobre les argelagues sense parar d’escridassar-lo. –Encara que et matés, no et faria tant mal com tu has fet al meu poble. Fa molts anys, el bestiar de casa teva campava sol i pasturava contínuament a les nostres terres sense respectar trossos, horts ni sembrats. Com a resultat la fenollada ho va envair tot convertint el terme en un lloc inhabitable i la gent van haver d’abandonar el poble. Ara viuen vora Peramola, on van fundar el nou Tragó. Tot per culpa de casa teva!
Acabada la xerrameca, el va deixar mig estamordit, ple d’esgarrinxades i a causa del dolor, el xicot va perdre el món de vista.
Quan va recobrar el coneixement i va tornar a la Guàrdia, va explicar els esdeveniments tot ensenyant el gran nombre de ferides. El poble, que havia estat molt preocupat per la seva desaparició que havia durat uns dies, no s’ho podia acabar de creure i van pensar si el pobre xicot no havia perdut l’enteniment.